A un dia del 8 de Març, la Lleialtat Santsenca reivindica el paper de la dona en l’art i la tecnologia. I és que aquests espais, com molts altres, estan masculinitzats i moltes dones no hi troben el seu lloc. És amb aquesta idea en ment que el Col·lectiu d’Artistes de Sants i Lleialtec han organitzat un acte a només unes hores de la vaga feminista.
Poemes i feminisme
De la mà de les dones del Col·lectiu d’artistes de Sants, s’ha fet un homenatge a la poeta Maria Mercè Marçal. Repassant la seva vida i obra, les artistes han fet un recital de poemes molt diversos, des dels més emblemàtics com “Divisa” fins als menys reconeguts però símbols per les seves reivindicacions feministes.
El recital ha recollit tot tipus de poemes de Marçal i detalls de la seva biografia.
Després del recital, el col·lectiu ha obert un espai a la reflexió sobre les dones i l’art. Anna Rodà, artista del col·lectiu, ha llegit un manifest que ha posat èmfasi en les dificultats que han tingut les dones per fer-se un espai en la història de l’art. “Hi ha moltes dones a les acadèmies d’art, però qui té l’obra més ben valorada? Qui omple els museus?”, preguntava a l’aire Rodà per deixar veure la monopolització masculina en els diversos espais de la vida humana.
Escolta l’entrevista a Anna Rodà, membre del Col·lectiu d’Artistes de Sants:
http://www.ivoox.com/entrevista-a-anna-roda_md_24272233_wp_1.mp3
Anna Rodà: “L’art podria ser la base per un món millor”
I la tecnologia pot ser també feminisme?
La tecnologia també serveix per crear realitats, però també és un espai on les dones estan invisibilitzades. Així començava Lleialtec, el col·lectiu tecnològic de la Lleialtat Santsenca, la seva xerrada sobre dona i tecnologia. Per què quin paper tenen les dones en les tecnologies?
Si hi pensem, difícilment ens vindrà a la ment una dona creadora o impulsora de productes tecnològics. “Vaig haver de fer molt esforç per descobrir quines dones hi ha creant tecnologia”, va admetre Mirla, la col·laboradora del Col·lectiu Lleialtec que va conduir la xerrada. Tot hi així, hi ha dones darrere els grans invents de la tecnologia, com Ada Lovelace, la primera programadora de la història, o Hedy Lamarr, inventora i també actriu.
Hedy Lamarr va ser inventora de sistemes de transmissió, però la mala imatge que això ho fes una dona la va apartar de les investigacions.
“La tecnologia no s’associa a les dones. Sempre ens han dit que no podem ser bones en això” deia Mirla. I és que la tecnologia també és masclista, per qui l’encapçala, les polítiques que la regeixen. Tot i així, hi ha solucions per crear una tecnologia feminista, com ha presentat el col·lectiu. La clau: trencar amb la tecnologia heteropatriarcal posant la vida al centre. I aquesta és la màxima de la tecnologia comunitària, un concepte pel que aposten diversos espais feministes i col·lectius com la Lleialtat Santsenca.
Amb aquest acte s’ha posat sobre la taula una realitat latent: la violència silenciosa (o no tan silenciosa) i diària que la societat patriarcal exerceix sobre les dones. Però la lluita feminista busca des de tots els àmbits acabar amb això. La setmana del 8 de Març és clau en aquesta lluita, però és només un de tots els dies en què el moviment feminista treballa per seguir avançant.
http://www.ivoox.com/art-tecnologia-i-feminisme-acte-a_md_24282849_wp_1.mp3